Experiencias

 

Gàmbia ha aconseguit canviar la percepció de la realitat de tots els que hi hem anat.

En el meu cas, fa uns anys que hi vaig i cada vegada em sorprèn i em regala noves experiències i moments molt difícils d’oblidar.

Recordo que el primer trajecte en avió Barcelona-Banjul va estar carregat de preguntes, dins el meu cap bullia una necessitat immensa de conèixer per quin motiu els occidentals tenim aquesta dèria d’ajudar, per què els africans no podien fer sols el camí i un llarg etcètera de qüestions que no tenien aparent resposta. Semblava que em sobresortissin les ganes d’arribar i conèixer. La veritat és que a l’aterrar ja vaig començar a entendre moltes coses i la majoria de preguntes no van necessitar resposta tècnica ni coherent. Veient el ritme vital dels gambians, la seva manera de fer i la seva simpatia vaig poder entendre-ho tot.

Un altre tret significatiu dels viatges a Gàmbia és el grup humà que t’hi acompanya, es crea un vincle fortíssim i això passa en tots els viatges i amb persones que hi ha estat més d’una vegada, persones que és el primer cop que hi van... l’experiència no és el més important, el que realment conta son les ganes d’enriquir-se i de deixar-se omplir per les experiències! Costa molt d’explicar amb paraules, cal viure-ho!  

 

Aida

 

 

Explicar un viatge d’aquestes dimensions no és gens fàcil ja que moltes de les sensacions que vaig sentir quan vaig viatjar a Gambia no es poden descriure tant fàcilment. Aleshores, si tingués que triar entre les millors sensacions que vaig tenir durant aquelles dos setmanes en terres africanes crec que em quedo, per típic que sembli, amb la sensació de desconnectar de la rutina occidental tant típica que ens envolta, l’enriquiment com a persona i el privilegi de conèixer persones meravelloses que actualment són grans amics.

Però tot això no hagués sigut possible sense l’equip de UNOMASUNO+ ja que com diu Jean Jacques Rousseau hi ha molta diferència entre viatjar per veure un país o per veure pobles, i en la meva opinió aquesta diferencia va ser la que va fer tant especial el meu viatge ja que per conèixer bé una cultura l’has de viure i gràcies a aquesta ONG vaig poder entendre l’Àfrica real i enriquir-me de la mateixa.

 

Anna

 

 

Esta foto se podría haber tomado en cualquier parte de Gambia o Senegal.

En todas sus calles se respiraba mucha paz y harmonía hasta que, de repente, a la lejanía surgía un balón de fútbol… En ese preciso instante, aparecían (como si surgieran de debajo de las piedras) unos 20 niños dispuestos a jugar un rato.

Lo que más sorprendía es que todos jugaban descalzos y con un calor sofocante en el ambiente…

Todos con una increíble sonrisa casi tan comparable como la mía, disfrutando del deporte que nos apasiona y olvidándonos por un rato de absolutamente todo lo demás.

Fueron sensaciones increíbles las vividas en ese poblado llamado BEREFET (Gambia).

Mil gracias a “Las Cabañas del Nota” por habernos hospedado en sus instalaciones durante toda la semana.

 

Marc

 

Al prinicipi ens feia una mica de respecte, però les ganes i la il•lusió que teniem va poder amb tot. El 13 de juliol doncs, l'Àfrica ens esperava! 

Al llarg del viatge, la mirada dels nenes ens va marcar molt. La seva hospitalitat, les ganes que tenien de parlar amb tu, el caramel que et demanaven i muntanyes, muntanyes de somriures! 

La segona setmana, la que vam estar a Jombong Bantang Ecco Cultural Camp, a Berefet, era com estar a casa! Hores i hores de converses com si no hi hagués un demà en el harbour que va montar el Luís pocs mesos abans que arribessim nosaltres i aquella petita barca que ens portaria a Touba Kolong, el poblet on la ONG té el projecte. Quina passada.. Tots els nens i nenes del poble van venir corrents a donar-nos la benvinguda, el dia només acabava de començar! Les dones ens van ensenyar els horts amb el nou regadiu, la gran bomba d'aigua i tots els productes que sortien d'aquella terra, se'ls hi notava la cara de felicitat! Un bon esmorzar, rebuda de l'alcalde i per suposat, sense deixar de jugar amb els més petits! 

Això només va ser una petita part del nostre viatge a l'Àfrica. Una gran experiència que ens va deixar una gran petjada en nosaltres i molt en què pensar.. Tenien poc, però ells eren feliços!

De ben segur, que serà la primera vegada, però no l'última que trepitgem aquest país!
 

Georgina i Maria

 

Jo he triat aquesta foto per descriure la experiència que vaig viure aquells 15 dies perquè descriu el què vaig sentir. A part de ser un viatge que em va omplir sentimental, emocional i socialment, em va ajudar a conèixer-me una mica més, em va ajudar a sensibilitzar-me i ser conscient de la realitat en la que jo estic vivint a diferència d'ells. Els infants m'ajuden a ser jo, em treuen tota la dolçor que tinc dins i em roben la sensibilitat i el dessitg de transmetre tot el què els pugui ajudar a tenir un futur millor. Els infants em fan crèixer i els de Gàmbia em van ensenyar molt. Gràcies els seus peus descalssos però alhora els seus somriures d'orella a orella, vaig aprendre a valorar i a estimar sense parar a cada minut i a cada segon del meu dia a dia i a seguir lluitant pels meus somnis de ser mestra als nens que més ho necessiten.

 

Lara